Com aconseguir llicència turística a Barcelona? En quins barris es pot?

Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on twitter
Share on facebook
Te contamos cómo conseguir licencia turística en Barcelona, qué normativa se aplica, qué zonas existen y qué posibilidades hay de obtener una licencia en cada zona.

Tabla de contenidos

Vols comprar un habitatge a Barcelona per a destinar-la a lloguer turístic? Segons les estadístiques publicades per l’Ajuntament de Barcelona els habitatges destinats a ús turístic, s’han mantingut estables de 2021 a 2022 amb 9.397 habitatges d’ús turístic i el barri amb el major número d’aquesta mena d’habitatges és la Dreta de l´Eixample. La rendibilitat d’aquest lloguer d’habitatges varia en funció de la ubicació i altres factors (estat de l’immoble o gestió), però, en general, de mitjana, se situa entre un 5% i un 7%. Si vols destinar un habitatge de la teva propietat a ús turístic serà necessari que obtinguis una llicència. T’expliquem com aconseguir llicència turística a Barcelona, quina normativa s’aplica, quines zones existeixen i quines possibilitats hi ha d’obtenir una llicència en cada zona.

Normativa aplicable als habitatges turístics

La legislació aplicable als pisos turístics a Barcelona és el Pla Especial Urbanístic d’Allotjament Turístic (conegut per les seves sigles PEUAT), que va entrar en vigor en 2017 amb l’objectiu dels allotjaments d’aquest tipus no es concentressin en una sola zona i es distribuïssin de manera adequada per la ciutat. Per a aconseguir-ho es va establir la necessitat d’obtenir una llicència turística.

El Pla Especial diferència diversos tipus d’allotjaments turístics:

– Habitatges d’ús turístic (VUT).

– Establiments d’allotjament turístic (hotels, hotels apartament, hostals, pensions i apartaments turístics).

– Albergs de joventut.

D’altra banda, a Barcelona es va crear el concepte de llars compartides, és a dir, habitatges habituals en les quals es lloguen habitacions per a ús turístic. En aquest cas, l’estada no pot superar els 31 dies, les places màximes són quatre i la persona que ha de sol·licitar l’autorització ha de ser la persona que viu habitualment en l’habitatge.

Zones del PEUAT

La normativa continguda en el PEUAT diferència quatre zones a Barcelona que són les següents:

– Zona 1: inclou els barris d’Hostafrancs, Ciutat Vella, Vila Olímpica, Vila de Gràcia, Sant Antoni, Poble Sec, Eixample i Poblenou. En aquesta zona és on es concentra el major nombre de pisos turístics pel que no s’admet cap mena de nova llicència per a habitatge turístic, i tampoc es permet l’ampliació de les llicències ja existents. Quant a les llars compartides sí que es poden implantar a través de la reconversió dels habitatges d’ús turístic que ja existeixen.

– Zona 2: comprèn els barris de Fort Pienc, Poblenou, Sants, Baix Guinardó, Font de la Guatlla, Sant Antoni i Diagonal Mar. Només es concedirà llicència per a habitatges turístics en aquesta zona si es produeix la baixa d’una ja existent i es podrà obrir un nou establiment en la zona 3. Les llars compartides es regulen igual que en el cas anterior.

– Zona 3: inclou els barris de Vallcarca, Horta, Les Corts, Sarrià, La Verneda Nou Barris El Guinardó i La Sagrera. En aquesta zona es concedeixen noves llicències fins que s’aconsegueixi el número màxim i s’hauran de complir les següents condicions:

– Només pot obrir-se un nou establiment quan es produeixi una baixa en les zones 1, 2 i 4 fins a un màxim de 370 establiments.

– Només podran situar-se en pomes la densitat de les quals no superi una relació de 1,48% entre el número de VUT i el nombre d’habitatges o bé fins a omplir un edifici sencer amb un màxim de deu VUT.

En aquesta zona també es poden obrir llars compartides per mitjà de la reconversió de VUT ja existent.

– Zona 4: en la zona estan barris com Nord del 22@, la Marina del Prat Vermell i la Sagrera. Cada subzona té una normativa específica i no s’admeten noves llicències turístiques. La baixa d’un habitatge turístic permetrà obrir una altra nova en la zona 3. Quant a les llars compartides, igual que en els casos anteriors, es podran implantar mitjançant la reconversió d’un habitatge d’ús turístic ja existent.

Com aconseguir llicència turística a Barcelona: requisits

En el cas en què es pugui obtenir una llicència turística a Barcelona, considerant les limitacions que hem vist en l’apartat anterior per cada zona, hauràs de considerar els següents requisits:

– Que l’habitatge compleix totes les condicions tècniques i de qualitat mínimes establertes per la llei.

– Que l’habitatge té cèdula d’habitabilitat. No podran allotjar-se en l’habitatge més persones que les que consti en la cèdula.

– L’interior de l’habitatge ha d’estar en perfecte estat d’higiene i moblat.

– L’habitatge ha de disposar d’un número d’inventari de registre turístic de Catalunya. Dins de l’habitatge ha d’haver-hi un cartell amb aquest número i haurà de facilitar-se als turistes.

– El propietari de l’habitatge ha de tenir un telèfon disponible les 24 hores per a solucionar incidències que es produeixin durant l’estada.

Com aconseguir llicència turística a Barcelona: passos per a obtenir-la

Una vegada que verifiquis que compleixes tots els requisits per a obtenir una llicència turística a Barcelona, hauràs de sol·licitar-la a en l’Oficina d’Atenció Ciutadana que correspongui al districte en el qual es troba l’habitatge.

Per a obtenir la llicència turística l’Ajuntament de Barcelona elabora un informe previ que té un cost de 57 euros. En aquest informe es verifica l’estat de l’habitatge i la densitat d’habitatges turístics en la zona. La llicència turística a Barcelona té un cost aproximat d’uns 300 euros.

La venda del pis suposa la pèrdua de la llicència turística tret que es realitza un traspàs d’aquesta llicència al nou propietari mitjançant una comunicació expressa a l’Ajuntament de Barcelona.

Beneficis de comprar un pis amb llicència turística a Barcelona

Comprar un pis a Barcelona com a inversió per a destinar-lo a habitatge turístic té diversos beneficis que depenen de factors com: la situació del pis, el preu i les despeses de compravenda, la necessitat o no de realitzar obres i la gestió que es realitzi del lloguer vacacional.

Els beneficis que es poden obtenir son els següents:

– Una rendibilitat major respecte a un lloguer de llarga durada.

– S’elimina el risc d’impagament perquè el pagament del lloguer es fa per endavant per part del turista.

– És més fàcil mantenir en bon estat l’habitatge perquè es controla la situació cada poc temps i es poden fer arranjaments.

– Un altre avantatge consisteix en la possibilitat d’utilitzar l’habitatge per a ús propi en les dates que es consideri oportú. Això no ocorre amb l’habitatge amb un lloguer sotmès a la Llei d’Arrendaments Urbans, ja que el contracte que es prorroga fins a un mínim d’un any.

– Podràs seleccionar als hostes en funció de determinats filtres com la possibilitat d’allotjar mascotes, per exemple.

No obstant això, per a obtenir tots aquests avantatges hauràs de realitzar una bona gestió o contractar experts en gestió de lloguer vacacional a Barcelona. D’aquesta manera tot el procés de selecció d’inquilins o el manteniment de l’habitatge estarà en mans de professionals que realitzaran tots els tràmits de manera ràpida i obtindràs una rendibilitat major.

Ana Vila

Ana Vila

Saps quant val el teu habitatge?

Descobreix el valor real del teu immoble amb la nostra valoració en línia, gratuïta i en 2 minuts. 

Vols saber quant val el teu habitatge a Barcelona i Sant Cugat?

Descobreix-ho gratis en només 3 passos.

¡Me interesa!

Quiero leer el Market Report de Barcelona al completo.

¡Me interesa!

Quiero leer el Market Report de Sant Cugat al completo.

Vols estar al dia de les últimes tendències del sector immobiliari?