Tot el que has de saber sobre un contracte de fideïcomís

El fideïcomís és un contracte que se sol utilitzar per a protegir els interessos d’un menor d’edat, protegir un patrimoni o administrar els béns d’una persona amb discapacitat, per exemple, però té, també, altres finalitats. En aquest article t’expliquem què és el contracte de fideïcomís, en quins tipus existeixen, quins avantatges i inconvenients té i com tributa.

Què és el contracte de fideïcomís?

El contracte de fideïcomís és una institució jurídica per la qual una persona encarrega a una altra la gestió i conservació d’uns determinats béns o actius perquè lliurar-los-hi a una tercera persona en un moment determinat, quan es compleixi una condició, una data o una situació que s’estableixen en el testament. Les persones que intervenen en el fideïcomís són les següents: – Fideïcomitent. És qui encarrega la conservació o administració del bé, que pot ser, per exemple, un habitatge. – Fiduciari. És la persona que rep el bé per a gestionar-lo durant un període de temps concret i després lliurar-lo a una altra persona. – Fideïcomissari. És qui rep el bé una vegada que es compleix el termini o la condició establerta. Perquè s’entengui millor posem un exemple a continuació: Alberto és un empresari amb un gran patrimoni que té una filla i una neta. Per a evitar que la família perdi tot el patrimoni per una mala gestió fa testament i regula un fideïcomís. L’herència final de tot el patrimoni s’atribueix a la neta quan abast la majoria d’edat. El fideïcomitent és la filla fins que mori i posteriorment serà la neta la que rebi els béns.

Limitacions del contracte de fideïcomís

El Codi Civil estableix una sèrie de limitacions que afecten la substitució fideïcomissària que són les següents: – No pot passar del segon grau. – No pot gravar la legítima. A més, de l’anterior, l’article 785 del Codi Civil estableix que: No faran efecte: 1r Les substitucions fideïcomissàries que no es facin d’una manera expressa, ja donant-los aquest nom, ja imposant al substituït l’obligació terminant de lliurar els béns a un segon hereu. 2n Les disposicions que continguin prohibició perpètua d’alienar, i fins i tot la temporal, fora del límit assenyalat en l’article 781. 3r Les que imposin a l’hereu l’encàrrec de pagar a diverses persones successivament, més enllà del segon grau, una certa renda o pensió. 4t Les que tinguin per objecte deixar a una persona el tot o part dels béns hereditaris perquè els apliqui o inverteixi segons instruccions reservades que li hagués comunicat el testador.

Quins tipus de fideïcomís existeixen?

Podem diferenciar dos tipus de fideïcomís que són els següents: –Fideïcomís pur. En aquest cas el fideïcomissari no podrà disposar dels béns, és a dir, no podrà vendre’ls o cedir el seu ús. –Fideïcomís de residu. En aquest supòsit sí que pot usar els béns i disposar d’ells (del residu). El fideïcomissari haurà d’autoritzar expressament la possibilitat de vendre, intercanviar o donar, per exemple.

Avantatges i desavantatges del contracte de fideïcomís

El contracte de fideïcomís aporta diversos avantatges com les següents:Els béns que s’administren són inembargables pel que si hi ha deutes: estan protegits. – L’administració ha de ser transparent pel que els beneficiaris finals saben en tot moment les gestions que s’estan realitzant. – És possible establir diverses condicions per a protegir el patrimoni pel que el fideïcomís és flexible. – La informació sobre els béns i la seva administració no accedeix a cap registre públic pel que es manté la confidencialitat. Pel que fa els desavantatges, són les següents: – L’atorgament d’un contracte de fideïcomís suposa la generació d’una sèrie de costos com els associats als professionals (advocats, assessors fiscale etc.) que intervinguin en l’operació. – Existeixen limitacions legalment establertes que poden limitar els béns que poden ser objecte del contracte de fideïcomís o establir un termini de temps limitat de durada del contracte. – Pot generar conflictes entre el fiduciari i el fideïcomissari si no hi ha una confiança mútua o si no es tracta d’una persona imparcial.

Quines responsabilitats té el fiduciari?

El fiduciari ha de realitzar una sèrie d’activitats per a gestionar correctament els béns l’administració dels quals se li ha encarregat. Són les següents: –Complir les indicacions del fiduciari. És important que el fiduciari compleixi les instruccions del fideïcomitent i que actuï amb bona fe i protegint els interessos del fideïcomissari. –Representar legalment als beneficiaris. El fiduciari actua com a representant legal del fideïcomitent davant terceres persones i té capacitat per a signar contractes i negociar, entre altres accions. –Informar i rendir comptes. El fiduciari ha d’informar de manera periòdica als fideïcomissaris de les accions que realitzi (inversions, ingressos i despeses, entre altres) i de l’estat dels immobles. En general, el fiduciari ha d’actuar amb lleialtat cap als fideïcomissaris i evitar conflictes d’interessos. És a dir, ha d’actuar amb diligència i donar prioritat als interessos dels fideïcomissaris.

Impost de Successions i Donacions en el fideïcomís

Se sol pensar que amb el fideïcomís s’estalvien impostos respecte a l’herència, però és necessari analitzar cada cas, veure la fiscalitat amb un expert i saber que l’article 53 de la Llei de l’Impost de Successions i Donacions estableix el següent: 3. En les substitucions fideïcomissàries s’exigirà l’Impost en la institució i en cada substitució tenint en compte el patrimoni preexistent de l’instituït o del substitut i el grau de parentiu de cadascun amb el causant, reputándose al fiduciari i als fideïcomissaris, amb excepció de l’últim, com a mers usufructuaris, tret que poguessin disposar dels béns per actes «ínter vius» o «mortis causa», i en aquest cas es liquidarà pel ple domini, fent-se aplicació del que es disposa en l’article 47.3 d’aquest Reglament. A més de ISD el fiduciari també haurà de tributar per la plusvàlua municipal en el moment en què rebi l’immoble. En definitiva, la tributació del fideïcomís depèn del patrimoni prexistente, del grau del parentiu amb el fideïcomissari i de la possibilitat de disposar (vendre o cedir l’ús) o no dels béns, ja que si disposa dels béns pot obtenir un benefici econòmic pel qual haurà de tributar. D’altra banda, el beneficiari final també haurà de tributar quan rebi els béns.

Diferències entre el contracte de fideïcomís i l’usdefruit

En moltes ocasions es tendeix a confondre el contracte de fideïcomís amb l’usdefruit. L’usdefruit suposa el dret (de l’usufructuari ) a usar béns i rebre guanys (fruits) d’aquests béns, encara que la propietat dels béns segueix en mans del propietari, denominat nus propietari. Quan mor l’usufructuari o finalitza el termini de l’usdefruit, el nus propietari passa a ser propietari ple. Sobre la base de l’anterior, podem veure que, la principal diferència amb el contracte de fideïcomís és que en aquest últim hi ha una transmissió dels béns i això no ocorre en l’usdefruit. A conseqüència de tot l’anterior, és fonamental que, si desitges utilitzar la figura del contracte de fideïcomís, comptis amb l’ajuda d’assessors experts que analitzin el cas i t’indiquin la millor manera d’actuar i la fiscalitat de cada alternativa.